Dukun

Anciana inia, tambien se las acostumbra llamar como dukun

Mujer Inia Awajun

Inia nuwa iwagmamtai. Atavío tipico inia

-->

Peque-Peque

La maravillosa experiencia de viajar en el marañon

Sociedad Inia

Típica vivienda inia, la vida en armonia

martes, 24 de noviembre de 2015

Cultura Awajun convoca a IJUNMAU en Lima


Atamain
Gran campeonato deportivo organizado por Cultura Awajun (CA)
Por Isabel Ananco

Como una forma de mantener la integración que caracteriza a los jíbaros, en este caso a los awajún y wampis, este 29 de noviembre de 8:00 a.m. a 5: 00 p.m., se realizará un gran campeonato deportivo en el parque Ama Quella, situado en la Urb, El Rosario, San Martín de Porres.

“Muchos Awajun han migrado a Lima desde sus comunidades con el fin de buscar un futuro mejor. Actualmente existen  pequeñas comunidades en Ventanilla, San Juan de Lurigancho, Pando y a lo largo de toda Lima por lo que hemos decidido integrarnos y con ese fin organizamos nuestro primer encuentro deportivo”, indica la directora de Cultura Awajún, Liseth Atamain Uwarai.

Los asistentes de este evento podrán degustar platos tradicionales como la  ensalada de suri -uno de los manjares de la amazonia-, juane, marcianos de aguaje, cocona; aguajina, maduros con queso y la infaltable bebida, el masato.

Atamain Image copyright © CA Archive
Image caption Los asistentes al evento desgustaran platos tradicinales amazonicos

Inscripción de equipos
El encuentro awajun y wampís será como los encuentros bravos de antaño pero en la cancha por lo que se tiene confirmado  la participación de los equipos wampis de Santa Clara, San Juan de Lurigancho y  awajun de La victoria; Pando, San Miguel y San German.

La inscripción por cada equipo participante será de 150.00 Nuevo Soles  para fútbol y 100.00 para vóley. El porcentaje para la premiación y la mesa será debatido con los delegados de acuerdo a los equipos participantes.

Asimismo, como la estrategia es relacionarnos con los hermanos de otros pueblos, se espera la participación de los Shipibos y los asháninkas u otros pueblos de la amazonía que residen en Lima. No obstante, la invitación es abierta al público en general que busque conocer o valorar la cultura awajún y wampis.

Finalmente, “Cultra Awajún” agradece a Lenin Impi de San Germán y a la comisión en general,  que hace posible que este sueño de integración sea una realidad.

Referencia:
Siga este enlace para visualizar desde Google Maps: Click aqui

Atamain Image copyright © Google Maps
Image caption Parque Ama Quella - Distrito de San Martin de Porres

Redacción: Dina Ananco
Imagen de presentación: eAtamain
Mas

miércoles, 18 de noviembre de 2015

Vocabulario Awajun Castellano

Eme anentsan agatajime. Yabai tikish chícham aidaun jui ukuajai, shig unuimagtajum iina chichamen chichaku jutiishkam eme wajamí.

Con esta lección aprenderás nuevas palabras y ampliarás tu vocabulario en Awajun. Asimismo repasaremos algunas expresiones básicas para reforzar.


AWAJUN CASTELLANO
Achimat Apoyarse, agarrarse
Achikbau Prisionero
Achít Agarrar, atrapar, tocar, encarcelar, clavar
Achu Aguaje
Aénts Persona, gente
Aéset Quemar
Agá Afuera
Aet Verde
Agat Escribir
Agkán Desocupado, libre, tranquilo
Agkánbaegat Librarse, independizarse
Agkánchau Ocupado
Agkánjam Soltera
Aikat Hacer
Aimat Contestar, responder
Aímkamu Lleno
Aít Contestar, responder
Ajáamat Invitar, convidar
Ántut Oír, escuchar
Atash Gallina, gallo
Aujut Leer, conversar
Ayamat Descansar
Ayamjut Defender
Buchak Vestimenta típica de una mujer.
Bitat En silencio
Bitáik Huérfano
Buúk Cabeza
Búutut Llorar
Búutipa No llores
Butsúk Cerebro
Chapi Yarina
Chajíp Trueno
Da Nombre
Mina daajuk Mi nombre es
Dákat Esperar
Amina dákajame Te espero 
Dapa Abeja
Díich Tío
Kakájam Fuerte, valiente
Yácha Inteligente, sabio/a

No olviden repasar las expresiones amables y de agradecimiento.

AWAJUN CASTELLANO
Amekaitam Hola
Wait aneasam Por favor
See Gracias
See kuashat Muchas gracias
Eme anentajame Te estimo mucho, me siento orgullosa/o de ti. 
Tsagkugtugta Perdóname

Juke yabaikik, inia chicham shig unuimagta chichá pujumí. Siempre es un placer compartir y enseñar el idioma Awajun. 
..........

Foto de Liseth Atamain. Comunidad Río Soritor, distrito de Awajun en San Martín, Perú.
Mas

jueves, 5 de noviembre de 2015

El suri: Un manjar exquisito a su paladar

Atamain
Suri, larva comestible del coleóptero amazónico conocido como picudo negro. (Rhynchophorus palmarum)
Es la larva del escarabajo negro conocido también como picudo negro que se reproduce en el tallo de los árboles caídos del pijuayo, aguaje, ciname, palmito, la chambira entre otros. En algunos lugares es más conocido como una plaga porque causa mucho daño a las plantaciones de palma, sin embargo, para nuestro pueblo es un delicioso manjar.

El suri es una larva consumida de generación en generación, es una de nuestras mayores fuentes de proteína, vitamina y minerales. Los inia awajun apreciamos mucho la exquisites de esta larva. Se puede consumir de diversas maneras: crudo, ahumado, frito, en patarashca, en sopas, y en cualquier otro plato que su creatividad le inspire definitivamente será un ingrediente delicioso.

¿Lo probamos?
Atamain Image copyright © 2015 W. Atamain
Image caption Bukin weagbau, ¡yajautsui! Brochetas de suri o suri a la brasa ¡Exquisito a su paladar!
Yabaikik tsampu achun, uyain, bataen nuniashkush uwannakesh ikiamtai dakatiame tujuagti tusa, nunika tsawanji jegamtai ashitasa wetiame.
Atamain Image copyright © 2015 W. Atamain
Image caption Achu ashiamu. Cosechando suris de una palmera de aguaje.


Wíi San Martinka adutú pujujai yabaik, awig shig kuashat achu ayawai, nuniau asamtai achunum wégag chigkainiag ukú aágme, nunik tujuagmatai ashíimi tuinakui chagkinan entsakin kaig aidaujai wénujai. Jintá wégaku duka yugkunatin jusaik wetiame, tiin dukakesh, shiijam dukakesh, chiagkesh atsa kamaskesh. Jachai achuk tsupitiame nunika yúbaik ashitiame. 
Wika bukinnak shíig senchi yainujai, yaisan yúujai. Bukin wegagbaun weejai ayasnuk mamajai apattsan yúujai. Nuniashkunush ijujai taná yugkunan shíg aneasan yúujai. Udunak ibatikchaujai, mina dukujuk yájau yuchauwe.


Wainjumek, iniatik shig pegkeg yuwá tsakaku ainaji. Kajimatkishmi iina pujutí, iina anentaimtajishkam, pegkeg pujut egakagmi tukée, iina muunji wajuk pujutan kuitamas pujú ajakú ainawa nunú kajimatkishmi. Juke yabaikek. Dui tikichin yutain augmatkui wainiami.

Wait aneasjum jujú idakmastajum tikish aidaush dekatinme nuniaku eme enendaisami. Tuig pujuinme eme anenmamsam wekaesata, wisha mina pujutaijun ukukin atushak wekaesan inia pujut kajimatkishbau atí tusan juna iwainmakun imaniajai. Wainiami . 



Editado: E. Atamain
Images: W. Atamain, Tsamach Louis.
Mas

domingo, 1 de noviembre de 2015

Jikámajame

El "Anen" es una fórmula mágica que se canta o se recita. Mi padre, un hombre shuar, me dijo que, en general, son energías canalizadas hacia algo que deseas y quieres alcanzar. 

Jui anenta agajan ukuajai, kajimatkishbau atí tusan. Senchi aneakun anentaimjabiajai nunikan agagbayajai anui nugkan ausattajum nuna. Atumesh, iniatigmesh, tuig pujuinjume iniayai tukeé anentaibaujum agagtajum tikish iina aentsji aidaushkam aantsan iniayai agagtinme, shíg pegkejai iina chichamen agamu, shíi anéajai juna atumin agatkun. 

Jikámajame

¿Wagkanuk wakebeseaja? 
Wisha ibau atushat midau aidaun ukukin 
aán wekaeja tusan buutjai, 
Anentaig senchi najamawai, 
Shig niimsan agamain dekapeasjai, 
negaekig kákajus niimain awatatsui.
Pan senchi tukeé dekapmamnujai 
tujash yabai kakajus wekaemain dekapeasjai, 
¿Tui weume? 
Ichishmamja takaman megkaegau dekapeajai.
¿Tui wee mina senchijush?
Egájame tujash waintsujame. 
Wait aneasam wakitkita, 
Senchi atsumajame, waamak taata, 
Ame taashkuminig, ¿wajukatjaki?

Autor: Yanua

Te extraño

¿Por qué estaré tan triste?
Me embarga la melancolía 
al pensar que estoy tan lejos de los míos y lloro,
me duele tanto el corazón,
No puedo mirar bien al escribir
porque mis lágrimas cubren mis ojos.
Siempre solía sentirme fuerte
pero ahora siento que no puedo caminar.
¿Dónde te has ido?
Siento que me pierdo al intentar fortalecerme
¿Dónde se ha ido mi fuerza?
Te busco y no te encuentro,
Por favor vuelve,
Te necesito tanto, ven pronto,
Si tú no vienes, ¿qué será de mí?

(Me pidieron que lo comparta y aquí les dejo.)
Foto: W. Atamain. Río Paranapura. 
Mas